| Principal | Cultura i Llengua |
 |
|
| Escriptors, Literatura i Poesia |
(Vinarós, 1919-2005) va escollir molt d’hora el camí de la ciència, però en cap moment ha oblidat la seva afecció a la literatura, impulsada per una concepció global de l’ésser humà arrelada al més fons dels corrents humanistes del segle XX. Considerat com un expert en el camp de prevenció del càncer, ha reunit els seus articles i assaigs sobre temes científics i culturals als llibres Un nou gènesi (1983), Els fets dels temps (1997) i Orígenes. Del big bang al tercer milenio (1999), entre altres.
La plana literària d'Almassora. Certamen Literari Vila d'Almassora.
És escriptor i doctor en filologia. Actualment tracta d'ensenyar Literatura, dirigeix les col·leccions de teatre de l’editorial Brosquil i és director de la revista internacional de teatre Fiestacultura. A més, és columnista d'El Punt-València, Araomai i Heraldo de Castellón i col.laborador literari de Lletres Valencianes, El Temps, L'Aljamia, etc. És autor de nombrosos estudis sobre el Barroc valencià i la literatura en general publicats als Estats Units, Alemanya, França i Espanya.
Pàgina personal d'aquest escriptor (Castelló de la Plana, 1967), on presenta les seues novel·les i narracions breus.
OBRES INCOMPLETES DE CARLES BELLVER TORLÀ L'Autor. L'obra: Àlbum de contes i microcontes. Subscripció: Per estar al corrent de les novetats d'aquest lloc i d'aquest autor.
Va nàixer a Borriana (La Plana) l'any 1965. La seua primera incursió dins el món de la literatura fou a través de l'assaig. Hi ha publicat, entre d'altres, els llibres El que cal saber sobre el valencià (1991), La conversación mural (1995), Un cristall habitat (1999) i Un ofici del segle (2000). Amb el dietari Les hores fecundes (2002) s'estrenà en la narrativa, senda que ha continuat amb la seua primera novel·la, On dormen les estrelles (2005). També ha conreat el camp de la poesia amb Poema d'amor en dos temps (1999) i Física dels límits (2001).
Web de literatura i obra de l'escriptor. Guardonat amb el premi Ciutat de Vila-real de narrativa dels anys 1992 i 1995 i finalista del premi Andròmina de narrativa dins dels premis Octubre de 1994, entre d'alres.
Associació d'Internautes Escriptors en Llengua Catalana. Agustí Hernàndez Dolç nasqué a Alboraia, l’any 1977, i és periodista. Corresponsal del diari Levante-EMV en l'Horta Nord i col·laborador de diverses seccions, forma part també del Periòdic d’Alboraia, del Nou Dise i del Punt, a més de revistes locals de menor entitat.
Associació d'Internautes Escriptors en Llengua Catalana. Nascut a la població d'Alfara del Patriarca, a la Comarca de L'Horta Nord, va cursar estudis de Dret, seguint així el mateix camí que al seu temps haurien fet altres escriptors com ara Vicente Aleixandre o el propi Joan Fuster. En el camp de la literatura va guanyar l'any 1996 el Premi de Poesia Solstici de la localitat de Manises.
Revista de literatura. Seccions de Poesia, narrativa, ressenyes literàries, traducció, llibres, cinema. notícies culturals.
Rafael Escobar va nàixer a Burjassot (l'Horta Nord) l'any 1942. És el primer escriptor valencià a guanyar un premi Andròmina. Ha estat guardonat igualment amb L'Alambor, de Benicarló; el Literatura Breu, de Mislata; el Manuel de Pedrolo, de Gurb; el Concurs de Narrativa Curta, de la Vall d'Uixó; el 25 d'abril, de Benissa; el Ciutat de Novelda, el Ciutat de Peníscola i molts altres.
"Els temes de Vicent Andrés Estellés, en una última reducció, tenen la nua elementalitat de la vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort." (Joan Fuster) "També, i finalment, s'ha d'esmentar el poeta cívic, el poeta amb plena consciència del seu país i de la seva llengua malmesa i proscrita" (Gerard Vergés)
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l´època d´Ausiàs March i Roís de Corella.
Oh Foll Amor! fem recitals de poesia. Hem recitat Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Ibn Khafaja, Ar Russafí, Ramon Llull, Jaume Roig, Cortázar, Luis Cernuda, San Juan de la Cruz, Bertolt Brecht, Joan Fuster, Marc Granell, Enric Sòria i de Pablo Neruda: "Fulgor y muerte de Joaquín Murieta"
Escriptor valenciano-tinisià.
És escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià, com "Crítica de la nació pura" (1985) -premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig-.
Josep Lluís Seguí viu en un espai d'imatges, sorolls, paraules i lletra impresa. Escriptor de fons i de tota mena de terrenys, sofista, narrador, cinèfil, periodista, guionista d'audiovisuals, humorista, aficionat al jazz, al vi de marca major i al whisky sense glaçons, a l‘estètica en totes les seus variants, la gastronomia i les tertúlies intranscendents, dedica el temps a la cultura lúdica, la vida interior i a divertir-se tant com pot. Polifacètic, poliglota i polimorf estètic, escriu novel·les, imparteix cursos de cinema, conjumina guions de ràdio i televisió, articles de premsa o crítica irònica.
La poesia en català més actual. Benvinguts a la pàgina principal de la web de les Tertúlies del Malva-rosa, un espai on es deixa constància de les veus que passen per la vostra tertúlia per tal que no se les emporte el vent i per tal de fer-les arribar a tots els interessats en la poesia en català.
Autor de la novel·la Falòrnia. Una història de cine, on l'autor prova d'afirmar la personalitat del País Valencià dotant-lo de la llibertat total, d'idees pròpies, d'un saber que vol i cap on va; coses que ara mateix no té.
La web de les Rondalles. Rondallística. Rondalles dels Països Catalans. Rondalles del Món. Bibliografia. Enric Valor. Noves Rondalles.
Conté l'obra poètica d'aquest escriptor, amés de nombroses obres i treballs seus.
Edició completa on-line de l'obra de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. València 1490. La podeu llegir sencera en aquesta pàgina.
Pàgina educativa sobre la poesia dels trobadors elaborada per Irene Barberà Pavia, professora Llengua i Literatura Valencianes.
Col·leccionisme de llibres de la Ribera. Per Vicent Climent i Ferrando. Biblioteques singulars de la comarca.
Assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel.lectual autodidacte amb projecció històrica, compromès amb el seu país i el seu temps. Autor d'una obra prolífica i variada de temes, de la qual destaca per la seva transcendència, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d´Or 1963, que va ser un revulsiu en la societat valenciana.
Ausiàs March, fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, probablement a Gandia, l'any 1397, d'una família de burgesos enriquits i funcionaris incorporada a l'estament de la cavalleria..
Escriptor i periodista, autor de narracions curtes, biografia i novel·les. Biografia. Publicacions. Informacions. Comentaris de la seua obra. Premis.
És actor i escriptor, nat a Gandia (la Safor), el 30 de gener de 1950. Es dedica professionalment a ser actor, com a membre del grup "Pluja Teatre" del qual n'és soci cooperativista. Ha fet col·laboracions periodistiques i és autor de narracions curtes, teatre, assaig i novel.les. Resideix a Gandia (La Safor)
Un divendres al mes a la Casa de la Cultura d'Oliva a les 20 hores oferim un recital poètic amb dos poetes.
Bernat Capó (Benissa, 1928) és escriptor i periodista. Home d’una exemplar trajectòria cívica i humanista, ha participat en moltes empreses culturals, com ara la fundació del Diari de Valencia o de Noticias al Día, alhora que col·laborava amb els seus escrits al redreçament del País Valencià, amb articles publicats a El Temps, Saó, Mediterráneo, Levante o als mitjans ja esmentats, entre d’altres.
Excel·lent pàgina de poesia.
Biografia, publicacions, informacions de la escriptora i periodista d'Alcoi.
Narrador i gramàtic valencià, va fer un dels més importants treballs de recolecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de la estandardització i normativització del català al País Valencià. Enric Valor nasqué l'any 1911 al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates. És a Alacant on Enric Valor comenta la seua tasca com periodista i escriptor. El 1930, als dèneu anys, entra en la redacció de El Tio Cuc, un periòdic satíric d’ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d’ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint a poc a poc ‘El Tio Cuc’ a la normativa actual. Proclamada la República, i dins de l’eufòria republicana, desenvolupà també la seua faceta com activista polític. Publicà articles al diari ‘’El Luchador’’ sobre la catalanitat d’Alacant. Va fundar l’Agrupació Regionalista Alacantina, de carácter nacionalista. Dins d’aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l’Estatut del País Valencià, Estatut que la guerra va truncar. També col•laborà en premsa nacionalista a València: "La República de les Lletres", "El Camí", "El País Valencià".
Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel.lista. Va recopilar trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les va transformar en literatura escrita en equilibri entre la recerca dialectal, fixant expressions, i l'estricta normativa. De l´obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l´horitzó. Com a lexicògraf s´ha guanyat un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats. Ha tingut un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1973) entre d´altres. Va ser guardonat, entre altres, amb el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi (1993). Va ser investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, de Castelló i d'Alacant. Va ser Vicepresident pel País Valencià i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Biografia, obra, crítica, textos en línia. De la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Universitat d'Alacant.
Apunt biogràfic del escriptor de Castalla. Doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant.
(Monòver 1937) El seu interés per l'escriptura s'ha deslegat en dues línies: poesia i periodisme. Te publicat el llibre: "D'Azorin i el País meu".
Feta per Rafael Poveda i Bernabé & Esther Verheul. Web molt completa on trobareu la relació d'escriptors actuals amb les seues obres i els llibres publicats per Rafael Poveda.
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) respon a la doble funció de defensar els interessos professionals dels escriptors i escriptores catalans i de promocionar la literatura catalana en les seves distintes manifestacions tant en els territoris de parla catalana com a l’exterior. Amb aquesta finalitat desplega un ampli ventall d’activitats dedicades a l’estudi i la reflexió sobre l’ofici d’escriure (conferències, jornades, col·loquis, congressos...) i col·labora amb entitats i organismes a realitzar-ne d’altres. Fundada el 1977, l’AELC té una estructura territorial que abasta els Països Catalans. Des de l'any 1999 la Junta Directiva està presidida per l'escriptor i assagista del País Valencià, Jaume Pérez Montaner.
És una web de literatura catalana i valenciana de les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat, és a dir, l'àmbit geogràfic que abraça el dialecte tortosí. L'ha creat i la manté el Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC.
Hi ha poemes inèdits de 19 poetes dels Països Catalans.
Literatura medieval. Del Romanticisme al Modernisme. Del Modernisme al 1939. Del 1939 al 1975